IMIM - Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques IMIM - Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques

Notícies

  • 06/10/2016 - Nota de premsa

    La contaminació de l’aire redueix la fertilitat humana

    Un grup d’investigadors de l’Hospital del Mar liderats pel Dr. Miguel A. Checa ha desenvolupat dues revisions exhaustives de la literatura científica per determinar quin impacte té l’exposició a contaminants atmosfèrics sobre la taxa d’infertilitat humana. En la primera revisió, els científics mostren que la contaminació té un impacte crític en la fertilitat de la dona i que afecta de forma similar tant a les dones fèrtils com a les subfèrtils que recorren a tècniques de reproducció assistida. En la segona revisió es mostra que els contaminants atmosfèrics podrien alterar la qualitat de l’esperma. La Societat Americana de Medicina Reproductiva ha encomanat la realització d’aquests estudis als científics del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital del Mar i als del Grup de Recerca en Infertilitat de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), dins del qual es troba la Dra. Bénédicte Jacquermin, investigadora de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Els resultats d’ambdues investigacions s’han publicat aquest mes a la revista Fertility and Sterility.

    Més informació "La contaminació de l’aire redueix la fertilitat humana"

  • 3/10/2016 - Nota de premsa

    Més del 10% de la població dels EEUU té 10 o més Contaminants Persistents a altes concentracions

    Un estudi liderat per investigadors de l’IMIM (Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques) ha analitzat la quantitat de Contaminants Tòxics Persistents (CTP’s) detectats a altes concentracions en la població dels EEUU i l’ha trobat relacionada amb factors socioeconòmics com el gènere, la raça, l’índex de massa corporal, el nivell d’educació i la pobresa. Més del 10% de la població dels EEUU té 10 o més Contaminants Tòxics Persistents cadascun d’ells en el ‘top 10’ (a concentracions en el nivell 10% més alt). Els Compostos Tòxics Persistents o CTP’s són un conjunt de contaminants químics que els humans pràcticament no excretem i que es degraden molt lentament; per això, s’acumulen tant en els nostres cossos com en l’ambient. La majoria de CTP’s s’han utilitzat com a pesticides o són residus industrials que contaminen els aliments dels animals i dels humans.

    Més informació "Més del 10% de la població dels EEUU té 10 o més Contaminants Persistents a altes concentracions"

  • 24/08/2016 - Nota de premsa

    La diabetis augmenta el risc de morir per càncer i altres malalties

    Un estudi coordinat per investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i en el qual han participat 12 grups de tota la geografia espanyola, ha descrit per primera vegada a Espanya que la diabetis mellitus no només augmenta el risc de morir per causes cardiovasculars (infart de miocardi, ictus o insuficiència cardíaca), sinó que també incrementa significativament el risc de morir per neoplàsies, infeccions, malaltia pulmonar obstructiva crònica i malalties amb afectació hepàtica i renal. Els resultats han estat publicats a la prestigiosa revista Diabetis Care. "La diabetis mellitus és un problema de salut pública a nivell mundial que actualment afecta 382 milions de persones a tot el món. Estudis previs havien assenyalat una diferència mitjana de 6 anys en l'esperança de vida entre la població amb i sense diabetis. Els resultats del nostre estudi mostren que les persones amb diabetis tenien el triple de risc que la població general de morir per malalties hepàtiques, renals i per cardiopatia isquèmica; mentre que aquest risc era del doble, quan ens referíem a l'ictus i als càncers localitzats en fetge i còlon-recte. Finalment, patologies com la malaltia pulmonar obstructiva crònica, les infeccions, la insuficiència cardíaca i el càncer de pulmó, suposaven un augment de més del 50% del risc en població diabètica" explica Maria Grau, investigadora del grup de recerca en Epidemiologia i Genètica Cardiovascular i coordinadora de l'estudi.

    Més informació "La diabetis augmenta el risc de morir per càncer i altres malalties"

  • 18/08/2016 - Nota de premsa

    Es descriu un catàleg que recull les mutacions genètiques, la seva freqüència i la seva distribució al llarg de l'ADN

    Un projecte internacional, The Exome Aggregation Consortium (ExAC), que compta amb la participació d'investigadors de l'IMIM (Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques) com a únics espanyols, ha analitzat l'ADN que codifica proteïnes de 60.706 individus de diferents ètnies i ha posat a disposició de la comunitat científica internacional un catàleg que recull les mutacions identificades, la seva freqüència i la seva distribució al llarg de l'ADN. L'estudi es publica a la prestigiosa revista Nature i és el que ha analitzat un major nombre d'individus multiplicant per 10 els estudis prèviament disponibles. L'ADN és la molècula que es troba a l'interior de totes les nostres cèl·lules, que conté la informació per fabricar les proteïnes en forma d'una seqüència de quatre lletres o bases [adenina (A), guanina (G), timina (T) i citosina (C)]. En els últims anys s'han desenvolupat tecnologies per seqüenciar, és a dir, llegir la seqüència d'aquestes bases en l'ADN d'una persona. El canvi d'una d'aquestes bases pot en ocasions produir un canvi en la proteïna que fabrica la cèl·lula i causar alguna malaltia. Per aquest motiu, és molt important conèixer quina és la seqüència de bases en l'ADN normal, amb quina freqüència es presenten mutacions (canvis en la seqüència d'aquestes bases) i on es presenten aquests canvis, per així definir un catàleg i un mapa de les mutacions de l'ADN en humans.

    Més informació "Es descriu un catàleg que recull les mutacions genètiques, la seva freqüència i la seva distribució al llarg de l'ADN"

  • 06/07/2016 - Nota de premsa

    Es desenvolupa un sistema que permet als usuaris l’autogestió del risc cardiovascular

    A l’atenció primària de l’ICS a Girona s’està duent a terme l’estudi Autocribratge del risc cardiovascular (ACRISC), en què participen un miler de persones, per autogestionar el risc de patir malalties cardiovasculars. A través d’un programari desenvolupat per a aquest projecte, els usuaris del sistema participen en la recollida i el tractament de dades sobre la seva salut (pressió arterial, perfil lipídic, pes, hàbits alimentaris...) i el sistema, basat en els principis d’apoderament i interactivitat, els ofereix unes recomanacions adaptades al perfil de cada persona, especialment en els camps de la dieta i l’activitat física. L’estudi s’està duent a terme de forma col·laborativa entre l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), la Unitat de Suport a la Recerca d’Atenció Primària de Girona (de l’IDIAP Jordi Gol) i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI). Els primers pacients que hi participen des del passat mes de març, d’entre 35 i 74 anys, pertanyen a l’EAP Montilivi i està previst que, properament, s’hi incorporin els de l’EAP Celrà, cosa que permetrà disposar de perfils de població urbana i rural.

    Més informació "Es desenvolupa un sistema que permet als usuaris l’autogestió del risc cardiovascular"

  • 28/06/2016 - Nota de premsa

    La Fundació Daniel Bravo beca investigadors de l'UPF, el VHIR i l'IMIM per avançar en recerca biomèdica a l'estranger

    La Fundació Privada Daniel Bravo Andreu ha atorgat les tres beques d'investigació biomèdica 2016 per fer estades a l'estranger a la Dra. Patricia Garcia-Cañadilla del Departament de Tecnologies de la Informació i de les Comunicacions de la Universitat Pompeu Fabra, el Dr. Ignasi Barba del Laboratori de Cardiologia Experimental del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), Sergi Sayols del Departament d'Epidemiologia i Genètica Cardiovascular de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM). Aquests ajuts dotats de 3.000 euros mensuals més despeses de desplaçament permetran que els joves científics segueixin la seva formació postdoctoral en alguns dels centres més prestigiosos del món en recerca cardiovascular. 

    Més informació "La Fundació Daniel Bravo beca investigadors de l'UPF, el VHIR i l'IMIM per avançar en recerca biomèdica a l'estranger"

  • 11/02/2016 - Nota de premsa

    Les persones amb trastorns mentals tenen un major risc de desenvolupar malalties físiques cròniques

    Les persones amb trastorn d'ansietat tenen un major risc d'acabar patint malalties cròniques com malalties del cor, dolor crònic o úlcera pèptica. Aquesta és una de les conclusions d’un nou estudi publicat a JAMA Psychiatry, liderat per la Universitat d’Otago (Nova Zelanda) i en el que ha participat el Dr. Jordi Alonso, director del Programa d’Epidemiologia i Salut Pública de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i investigador del CIBERESP. L’estudi ha trobat que els trastorns de salut mental de tot tipus - l'estat d'ànim, ansietat, control dels impulsos i els trastorns per ús de substàncies - s'associen amb un major risc de l'aparició d'una àmplia gamma de malalties cròniques físiques. Els investigadors van estudiar la relació dels trastorns mentals amb aquestes 10 patologies: l'artritis, el dolor crònic, la malaltia cardíaca, l’accident cerebrovascular, la hipertensió, la diabetis, l'asma, la malaltia pulmonar crònica, l’úlcera pèptica i el càncer.

    Més informació "Les persones amb trastorns mentals tenen un major risc de desenvolupar malalties físiques cròniques"

  • 27/01/2016 - Nota de premsa

    Gastar més en menjar s’associa a una dieta més saludable i a un millor pes

    Segons un estudi epidemiològic realitzat per investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), augmentar la despesa en alimentació s’associa a una millora de la qualitat de la dieta, especialment a un augment de consum de fruita i verdura i, per tant, a una evolució favorable del pes i a una disminució del risc de patir malalties cardiometabòliques (obesitat, diabetis, problemes cardiovasculars). L’estudi ha consistit en fer un seguiment, al llarg de 10 anys, d’un grup de 2.181 homes i dones espanyols d’entre 25 i 74 anys, pertanyents a l’estudi REGICOR (Registre Gironí del Cor). Se’ls va mesurar el pes, l’alçada i es va emmagatzemar les dades dietètiques obtingudes mitjançant un qüestionari de freqüència alimentària validat científicament. La mitjana de despesa alimentària es va calcular amb les dades oficials del govern.

    Més informació "Gastar més en menjar s’associa a una dieta més saludable i a un millor pes"

  • 2/12/2015 - Nota de premsa

    Movember Foundation tria un grup de recerca espanyol per al projecte Prostate Cancer Outcomes

    L'equip de la Dra. Montse Ferrer, del Grup de Recerca en Serveis Sanitaris de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), ha estat escollit per participar en el primer estudi de recerca del programa Global Prostate Cancer Outcomes Network i finançat per Movember Foundation. L'equip compta amb àmplia experiència en l'avaluació dels efectes secundaris dels tractaments per al càncer de pròstata localitzat i el seu impacte en la qualitat de vida en el Grup Multicèntric Espanyol de Càncer de Pròstata Localitzat. El principal projecte d'aquest equip és la cohort de pacients que ara ha complert deu anys de seguiment. En els propers dies se celebrarà una reunió per a la posada en marxa de la col·laboració, després de la qual es coneixeran detalls com la quantia i la durada d'aquest finançament. Per a la Doctora Montse Ferrer "haver estat escollits per participar en el primer estudi de recerca liderat per la Global Prostate Cancer Outcomes Network, finançat per Movember Foundation, és una gran oportunitat per a nosaltres de participar en una iniciativa de col·laboració internacional de la qual formen part 30 institucions de diferents països. Això ens permetrà a partir de la valoració de la diversitat actual, millorar els resultats del tractament del càncer de pròstata".

    Més informació "Movember Foundation tria un grup de recerca espanyol per al projecte Prostate Cancer Outcomes"

  • 07/09/2015 - Nota de premsa

    Noves pistes sobre les bases genètiques de l'infart de miocardi

    The CARDIoGRAMplusC4D Consortium, un projecte internacional que compta amb la participació d'investigadors de l'IMIM (Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques) com a únics espanyols, ha identificat 58 loci o regions de l'ADN, 10 d'ells nous, associats amb el risc de presentar cardiopatia isquèmica. Aquests 58 loci a més de confirmar la rellevància del control dels nivells de colesterol i la inflamació, identifiquen de forma nova la importància del funcionament de la paret de l'artèria en l'origen d'aquesta malaltia. L'estudi es publica a la prestigiosa revista Nature Genetics i és el primer que ha analitzat de manera sistemàtica 2,7 milions de característiques genètiques rares. La cardiopatia isquèmica és la principal causa de mort als països industrialitzats, i es pot presentar com angina de pit, infart de miocardi i en ocasions com mort sobtada. Es coneix que els factors genètics expliquen entre un 40 i 50% del risc de patir la malaltia, per això, s'estan invertint molts esforços en identificar les característiques genètiques associades a aquesta patologia, havent-se identificat en estudis previs 48 característiques genètiques, algunes d'elles per aquest mateix grup de recerca.

    Més informació "Noves pistes sobre les bases genètiques de l'infart de miocardi"

© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions Mèdiques
Avís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte