25/11/2016 - Informació institucional
Clarivate Analytics (abans Thomson Reuters) ha fet pública la llista 2016 Highly Cited Researchers, que reconeix els investigadors més destacats del món en ciències i ciències socials. En aquesta nova edició s’han identificat 3.000 autors, els treballs dels quals es consideren els més influents del món per haver estat publicats en revistes científiques indexades al Web of Science i pel seu impacte d'acord amb l’Essential Science Indicators, és a dir, pel nombre de vegades que han estat citats. Jordi Alonso, director del Programa d'Epidemiologia i Salut Pública de l'IMIM, catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (DCEXS) de la UPF, i que va dirigir durant 8 anys el màster en Salut Pública de la UPF i professor associat de la Universitat Johns Hopkins, figura en aquesta llista perquè els seus articles científics es troben dins de l’1% d’articles més citats del món.
15/11/2016 - Nota de premsa
Cada mes de novembre la Movember Foundation anima als homes a deixar-se bigoti per conscienciar i recollir fons per la investigació en salut masculina. El Grup de Recerca en Serveis Sanitaris de l'IMIM participa com a coordinador a Espanya del primer estudi internacional finançat per Movember Foundation en el que participaran més de 5.000 pacients d’onze països durant un període de 3 anys. L'estudi titulat “Prostate Cancer Outcomes- Compare and Reduce Variation” (PCO-CRV) se centra en els pacients diagnosticats de càncer de pròstata localitzat i té una dotació de 4,6 milions d’euros que Movember aporta a partir de les recaptacions obtingudes mitjançant campanyes de micromecenatge a tot el món, i que s’activen especialment durant el mes de novembre. El càncer de pròstata és el tumor més diagnosticat en els homes de la Unió Europea però afortunadament en el 90% dels casos es diagnòstica en un estadi inicial, quan encara no s’ha disseminat. L'estudi PCO-CRV compararà la qualitat de vida dels pacients que han estat tractats als 21 països participants de càncer de pròstata localitzat. Els resultats obtinguts han de permetre establir quins tractaments donen millors resultats en qualitat de vida i dissenyar protocols que millorin la salut física i mental dels homes en tractament per càncer de pròstata localitzat.
06/10/2016 - Nota de premsa
Un grup d’investigadors de l’Hospital del Mar liderats pel Dr. Miguel A. Checa ha desenvolupat dues revisions exhaustives de la literatura científica per determinar quin impacte té l’exposició a contaminants atmosfèrics sobre la taxa d’infertilitat humana. En la primera revisió, els científics mostren que la contaminació té un impacte crític en la fertilitat de la dona i que afecta de forma similar tant a les dones fèrtils com a les subfèrtils que recorren a tècniques de reproducció assistida. En la segona revisió es mostra que els contaminants atmosfèrics podrien alterar la qualitat de l’esperma. La Societat Americana de Medicina Reproductiva ha encomanat la realització d’aquests estudis als científics del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital del Mar i als del Grup de Recerca en Infertilitat de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), dins del qual es troba la Dra. Bénédicte Jacquermin, investigadora de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Els resultats d’ambdues investigacions s’han publicat aquest mes a la revista Fertility and Sterility.
Més informació "La contaminació de l’aire redueix la fertilitat humana"
3/10/2016 - Nota de premsa
Un estudi liderat per investigadors de l’IMIM (Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques) ha analitzat la quantitat de Contaminants Tòxics Persistents (CTP’s) detectats a altes concentracions en la població dels EEUU i l’ha trobat relacionada amb factors socioeconòmics com el gènere, la raça, l’índex de massa corporal, el nivell d’educació i la pobresa. Més del 10% de la població dels EEUU té 10 o més Contaminants Tòxics Persistents cadascun d’ells en el ‘top 10’ (a concentracions en el nivell 10% més alt). Els Compostos Tòxics Persistents o CTP’s són un conjunt de contaminants químics que els humans pràcticament no excretem i que es degraden molt lentament; per això, s’acumulen tant en els nostres cossos com en l’ambient. La majoria de CTP’s s’han utilitzat com a pesticides o són residus industrials que contaminen els aliments dels animals i dels humans.
24/08/2016 - Nota de premsa
Un estudi coordinat per investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i en el qual han participat 12 grups de tota la geografia espanyola, ha descrit per primera vegada a Espanya que la diabetis mellitus no només augmenta el risc de morir per causes cardiovasculars (infart de miocardi, ictus o insuficiència cardíaca), sinó que també incrementa significativament el risc de morir per neoplàsies, infeccions, malaltia pulmonar obstructiva crònica i malalties amb afectació hepàtica i renal. Els resultats han estat publicats a la prestigiosa revista Diabetis Care. "La diabetis mellitus és un problema de salut pública a nivell mundial que actualment afecta 382 milions de persones a tot el món. Estudis previs havien assenyalat una diferència mitjana de 6 anys en l'esperança de vida entre la població amb i sense diabetis. Els resultats del nostre estudi mostren que les persones amb diabetis tenien el triple de risc que la població general de morir per malalties hepàtiques, renals i per cardiopatia isquèmica; mentre que aquest risc era del doble, quan ens referíem a l'ictus i als càncers localitzats en fetge i còlon-recte. Finalment, patologies com la malaltia pulmonar obstructiva crònica, les infeccions, la insuficiència cardíaca i el càncer de pulmó, suposaven un augment de més del 50% del risc en població diabètica" explica Maria Grau, investigadora del grup de recerca en Epidemiologia i Genètica Cardiovascular i coordinadora de l'estudi.
Més informació "La diabetis augmenta el risc de morir per càncer i altres malalties"
18/08/2016 - Nota de premsa
Un projecte internacional, The Exome Aggregation Consortium (ExAC), que compta amb la participació d'investigadors de l'IMIM (Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques) com a únics espanyols, ha analitzat l'ADN que codifica proteïnes de 60.706 individus de diferents ètnies i ha posat a disposició de la comunitat científica internacional un catàleg que recull les mutacions identificades, la seva freqüència i la seva distribució al llarg de l'ADN. L'estudi es publica a la prestigiosa revista Nature i és el que ha analitzat un major nombre d'individus multiplicant per 10 els estudis prèviament disponibles. L'ADN és la molècula que es troba a l'interior de totes les nostres cèl·lules, que conté la informació per fabricar les proteïnes en forma d'una seqüència de quatre lletres o bases [adenina (A), guanina (G), timina (T) i citosina (C)]. En els últims anys s'han desenvolupat tecnologies per seqüenciar, és a dir, llegir la seqüència d'aquestes bases en l'ADN d'una persona. El canvi d'una d'aquestes bases pot en ocasions produir un canvi en la proteïna que fabrica la cèl·lula i causar alguna malaltia. Per aquest motiu, és molt important conèixer quina és la seqüència de bases en l'ADN normal, amb quina freqüència es presenten mutacions (canvis en la seqüència d'aquestes bases) i on es presenten aquests canvis, per així definir un catàleg i un mapa de les mutacions de l'ADN en humans.
26/07/2016 - Informació institucional
Entre les troballes, publicades a la revista eLife, la investigació va revelar que són les dones i els homes de Corea del Sud i iranians els que han mostrat majors increments en alçada durant els últims 100 anys: els homes iranians han augmentat una mitjana de 16,5 cm, i les dones de Corea del Sud uns 20.2cm. En aquest estudi hi han participat dos grups del Programa d’Epidemiologia i Salut Pública de l’IMIM: el Grup de Recerca en Epidemiologia i Genètica Cardiovascular que hi ha aportat 11.000 persones de la base de dades del projecte REGICOR i el Grup de recerca en Epidemiologia Clínica i Molecular del Càncer. L'estudi ha analitzat la talla de més de 18 milions de persones de 200 països, i les dades mostren que l’alçada s’està estancant a alguns països rics mentre que creix imparable en altres zones del mon tradicionalment menys afavorides. L’alçada està fortament influenciada per la nutrició i els factors ambientals, i per tant relacionada amb la salut, tot i que els factors genètics d'un individu també poden tenir-hi un paper.
06/07/2016 - Nota de premsa
A l’atenció primària de l’ICS a Girona s’està duent a terme l’estudi Autocribratge del risc cardiovascular (ACRISC), en què participen un miler de persones, per autogestionar el risc de patir malalties cardiovasculars. A través d’un programari desenvolupat per a aquest projecte, els usuaris del sistema participen en la recollida i el tractament de dades sobre la seva salut (pressió arterial, perfil lipídic, pes, hàbits alimentaris...) i el sistema, basat en els principis d’apoderament i interactivitat, els ofereix unes recomanacions adaptades al perfil de cada persona, especialment en els camps de la dieta i l’activitat física. L’estudi s’està duent a terme de forma col·laborativa entre l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), la Unitat de Suport a la Recerca d’Atenció Primària de Girona (de l’IDIAP Jordi Gol) i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI). Els primers pacients que hi participen des del passat mes de març, d’entre 35 i 74 anys, pertanyen a l’EAP Montilivi i està previst que, properament, s’hi incorporin els de l’EAP Celrà, cosa que permetrà disposar de perfils de població urbana i rural.
28/06/2016 - Nota de premsa
La Fundació Privada Daniel Bravo Andreu ha atorgat les tres beques d'investigació biomèdica 2016 per fer estades a l'estranger a la Dra. Patricia Garcia-Cañadilla del Departament de Tecnologies de la Informació i de les Comunicacions de la Universitat Pompeu Fabra, el Dr. Ignasi Barba del Laboratori de Cardiologia Experimental del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), Sergi Sayols del Departament d'Epidemiologia i Genètica Cardiovascular de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM). Aquests ajuts dotats de 3.000 euros mensuals més despeses de desplaçament permetran que els joves científics segueixin la seva formació postdoctoral en alguns dels centres més prestigiosos del món en recerca cardiovascular.
20/06/2016 - Informació institucional
El Programa de Recerca en Epidemiologia i Salut Pública ha incorporat el grup de recerca “Ciutats Saludables i Justícia Ambiental” coordinat per Isabelle Anguelovski. Aquest grup de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) adscrit a l’IMIM se centra en l’estudi dels determinants socials de ciutats saludables i justes i en l’impacte social de les desigualtats ambientals i de salut resultants de les decisions i intervencions de planificació urbana. La coordinadora del grup s’ha incorporat a l’IMIM a principis del mes de juny i està previst que durant el mes de setembre s’hi incorpori la resta de l’equip. Isabelle Anguelovski és investigadora titular i investigadora principal de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB. Científica social especialitzada en planificació urbana i ambiental (PhD, MIT, 2011), la seva recerca es troba en la intersecció de la planificació urbana i la política, la desigualtat social, i els estudis de desenvolupament.
Més informació "“Ciutats Saludables i Justícia Ambiental”, nou grup de recerca adscrit a l’IMIM"
© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions MèdiquesAvís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte