23/03/2018 - Nota de premsa
Investigadors de l’Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol) i l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) han donat el tret de sortida al projecte de recerca “Trastorns afectius i risc cardiovascular en població general: efecte diferencial dels mecanismes fisiopatològics”. Aquest estudi, liderat per Josep Garre-Olmo, investigador de l’Institut d’Assistència Sanitària i de l’IDIBGI, té com a objectiu principal determinar el grau d'associació de diversos factors de risc cardiovascular amb la incidència de malalties cardiovasculars depenent de la presència o absència de diversos trastorns afectius com la depressió en la població general. Concretament, el projecte es proposa aprofitar l'existència de la cohort poblacional REGICOR que està focalitzada en les malalties cardiovasculars a la demarcació de Girona per afegir-hi una línia de recerca en trastorns afectius.
Més informació "Nou estudi sobre la relació entre la depressió i l’augment del risc cardiovascular"
19/03/2018 - Nota de premsa
El Dr. Rafael de la Torre, director del Programa de Recerca en Neurociències de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) lidera un assaig clínic en població pediàtrica que té per objectiu avaluar la seguretat i l’eficàcia d’un preparat dietètic que conté epigalocatequina gal·lat (EGCG) –un compost natural del te verd- en la millora del desenvolupament cognitiu d’infants de 6 a 12 anys amb la síndrome de Down i que valorarà també el seu efecte en nens amb la síndrome X-Fràgil. L’assaig clínic pediàtric es portarà a terme simultàniament a 5 centres sanitaris: l’Hospital Niño Jesús (Madrid), l’Instituto Hispalense de Pediatria (Sevilla), l’Hospital Universitario Marqués de Valdecilla (Santander), l’Hospital del Mar (Barcelona) i l’Institut Jérôme Lejeune (París). Es tracta d’un estudi clínic aleatoritzat que inclourà uns 70 infants amb síndrome de Down i també infants afectats del síndrome X-Fràgil.
15/03/2018 - Nota de premsa
El càncer de pulmó és la causa més freqüent de mortalitat relacionada amb el càncer a tot el món. Se sap que patir una Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC) és un factor de risc per al desenvolupament d’un càncer de pulmó, i concretament, la presència de l’emfisema pulmonar és el factor de risc més important per aquest càncer. No obstant, encara són desconeguts els factors biològics que predisposen als pacients amb MPOC i emfisema a desenvolupar un càncer de pulmó. El grup de recerca en Desgast Muscular i Caquèxia en Malalties Cròniques Respiratòries i Càncer de Pulmó de l’IMIM acaba de publicar un estudi a la revista Clinical Epigenetics on demostra que els nivells d’expressió de microARNs específics i la metilació de l'ADN s’expressa de forma diferent en els tumors de pulmó de persones que pateixen MPOC respecte de les persones que no la pateixen.
14/03/2018 - Nota de premsa
La privació materna durant les primeres etapes de la infància pot produir una situació de depressió que implica una major vulnerabilitat al consum d'alcohol en l'edat adulta, segons mostra un estudi realitzat en animals de laboratori i dirigit per la investigadora Olga Valverde, líder del Grup de Recerca en Neurobiologia del Comportament (GreNeC) de la Universitat Pompeu Fabra, en el que han participat investigadors del Programa de Recerca en Neurociències de l'IMIM. L'objectiu del treball publicat a la revista European Neuropsychopharmacologyha estat avaluar com aquesta adversitat en la infància pot originar alteracions persistents en el comportament i en mecanismes neurals que es mantinguin en l'edat adulta. Per a aconseguir-ho, els investigadors van desenvolupar un model de separació maternal després del naixement en rosegadors, que produeix en l'animal símptomes depressius. Van usar tests d'avaluació de la conducta i van analitzar el seu consum d'alcohol i la recaiguda després de l'abstinència. També van avaluar la presència de diferents compostos en àrees del cervell.
12/03/2018 - Nota de premsa
El consorci de recerca internacional MEGASTROKE, després de l'estudi de l'ADN de 520.000 individus de tot el món, ha identificat 22 nous factors genètics de risc per l'accident cerebrovascular, triplicant així la quantitat de regions genètiques de les quals es té constància que influeixen en el risc d'ictus. El treball ha estat liderat des d'Espanya pels doctors Caty Carrera i Israel Fernández, del grup de recerca en Malalties Neurovasculars de la Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i el Dr. Jordi Jiménez Conde, del grup de recerca en Neurovascular de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM). Els resultats mostren influències genètiques compartides amb múltiples afeccions vasculars relacionades amb l'ictus, especialment la pressió arterial, però també la malaltia arterial coronària o la tromboembòlia venosa, entre d'altres. La comparació d'aquests resultats amb extenses bases de dades biològiques proporciona noves pistes sobre els mecanismes de l'ictus i il·lustra el potencial de la genètica per identificar dianes farmacològiques per al seu tractament.
Més informació "Un estudi genètic de gran escala ofereix una nova visió de les causes de l’ictus"
06/03/2018 - Nota de premsa
El grup de recerca en Genòmica Evolutiva de l’IMIM, liderat per la investigadora Mar Albà, acaba de publicar un article a la revista Molecular Ecology amb els resultats d’un estudi que ha identificat quins gens participen (canvien la seva expressió) a l'estat d'hibernació dels lèmurs nans d’orelles peludes, que pertany a l'únic grup de primats que té la capacitat d’hibernar. És precisament a la seva cua on aquests petits mamífers emmagatzemen els greixos que els permetran sobreviure els mesos d'escassetat i que utilitzaran com a combustible durant la hibernació. La hibernació és una resposta a la falta de recursos que normalment associem a l'hivern, però que es pot donar en altres condicions d'escassetat com en zones desèrtiques o com per exemple, durant l'època seca a Madagascar. “Els gens que participen en la hibernació són presents a gairebé tots els mamífers, inclosos nosaltres els humans. És una qüestió de quan i com s'expressen el que fa possible el fenomen de la hibernació. Al tractar-se d'un primat, els gens del lèmur són relativament semblants a la versió humana, o sigui que és doblement interessant estudiar aquesta espècie” explica José Luis Villanueva-Cañas, investigador del grup de recerca en Genòmica Evolutiva de l’IMIM.
Més informació "Primer estudi genètic sobre la hibernació de primats en el seu entorn natural"
21/02/2018 - Nota de premsa
La contaminació dels motors dièsel té una relació directa amb el risc de patir un ictus aterotrombòtic. Ho revela un estudi de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), l’Hospital del Mar i l’Institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal), que acaba de publicar la revista Enviromental Research. El treball, liderat pel Dr. Jaume Roquer, cap del Servei de Neurologia Clínica del Hospital del Mar i coordinador del grup de recerca en Neurovascular de l’IMIM, i la Dra. Rosa Maria Vivanco, investigadora del mateix grup, ha analitzat dades de gairebé 3.000 pacients atesos a l’Hospital del Mar per un ictus entre els anys 2005 i 2014. L’estudi ha analitzat la possible influència de dos contaminants, les partícules de menys de 2,5 micres (PM2.5) i el carbó negre, el sutge, en el risc de patir un ictus. Estudis anteriors ja havien demostrat l’increment de la mortalitat per ictus a llarg termini a causa de la contaminació atmosfèrica i la relació entre els alts nivells de sutge a l’atmosfera i les morts per patologies cardiovasculars. Ara, els investigadors han pogut comprovar com la presència a l’aire que respirem d’aquest element, procedent de la mala combustió dels motors dièsel, actua a curt termini com a desencadenant d’un tipus concret d’ictus, l’aterotrombòtic, provocat pel despreniment de les plaques d’ateroma, que estan formades per colesterol, calci i altres substàncies que s’acumulen a les artèries i provoquen l’oclusió del vas.
13/2/2018 - Nota de premsa
Investigadors del Programa de Recerca en Neurociències de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) han creat el primer banc de cèl·lules proneuronals de l'Estat Espanyol amb l’objectiu de facilitar la recerca en les malalties mentals. Aquest recurs està a disposició de la comunitat científica i permet tenir informació bioquímica i molecular del que succeeix al cervell mitjançant les úniques cèl·lules proneuronals accessibles –també anomenades neurones immadures- que estan localitzades al neuroepiteli olfactiu que es troba a la part superior de la fosa nasal. Aquestes cèl·lules proneuronals s’obtenen de manera no invasiva mitjançant un raspat de la mucosa. Les cèl·lules del neuroepiteli olfactiu tenen la característica de que són proneuronals, és a dir, que es transformaran en neurones sensorials i seran les encarregades de fer arribar la informació de l’olfacte al cervell. Es troben molt a prop del cervell i permeten accedir de forma subrogada a la informació molecular i bioquímica del cervell.
26/01/2018 - Nota de premsa
La proteïna mTOR (sigles en anglès de diana de rapamicina a cèl·lules de mamífer) té un paper bàsic a l’hora de desencadenar la ràpida resposta del sistema immunitari en la producció d’anticossos. Ho ha demostrat un estudi internacional liderat per investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i de l’Hospital del Mar, que ha publicat la revista Nature Communications. Els resultats de la seva investigació obren la porta a desenvolupar tractaments per a malalties autoimmunes personalitzats en combinació amb inhibidors d’aquesta proteïna. De fet, ja s’està analitzant la seva possible implicació en el trasplantament de ronyó amb el Servei de Nefrologia de l’Hospital del Mar, un camp en el qual el centre té molta experiència. L’estudi, encapçalat pel Dr. Jordi Sintes i el Dr. Maurizio Gentile, i dirigit pel Dr. Andrea Cerutti, del Programa de recerca sobre Processos Inflamatoris i Cardiovasculars de l’IMIM, és el primer a confirmar el paper principal de la proteïna mTOR al procés d’activació dels limfòcits B de la zona marginal.
22/01/2018 - Nota de premsa
El director del Programa d’Epidemiologia i Salut Pública de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), investigador del CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP) i catedràtic de Salut Pública de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Jordi Alonso, ha liderat per encàrrec de la World Mental Health un estudi internacional per avaluar l’adequació del tractament que reben els trastorns d’ansietat a tot el món. El resultat, sobre una mostra de més de 51.500 individus de 21 països diferents, revela que la prevalença de l’ansietat és del 10%. D’aquests només el 27,6% van rebre algun tipus de tractament i només en el 9,8% dels casos es considera que aquest va ser l’adequat. És la primera vegada que un estudi descriu el buit de tractament en trastorns d’ansietat a nivell mundial. L’investigador principal, Jordi Alonso, ha apuntat que “s’estima que els trastorns d’ansietat afecten el 10% de la població mundial. Són patologies que tendeixen a la cronicitat, a la comorbiditat i s’associen amb una discapacitat significativa. Si això li afegim que van suposar un cost de 74.400 milions d’euros durant l’any 2010 en un conjunt de 30 països de la Unió Europea, ens trobem davant un important problema de salut pública”.
Servei de Comunicació:
Marta Calsina Freixas(ELIMINAR)
Tel:
(+34) 93 316 06 80
Doctor Aiguader, 88
08226 Barcelona
© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions MèdiquesAvís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte
