17/02/2022 - Nota de premsa
Una nova investigació associa la presència de virus Caudovirales en la microbiota intestinal a una millora de les funcions cognitives i de la memòria en humans, ratolins i mosques. Els resultats demostren que els bacteriòfags presents en la microbiota intestina. El treball, publicat a la revista Cell Host & Microbe, ha comptat amb la col·laboració de la Universitat Pompeu Fabra, l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques, la Fundació FISABIO, la Universitat d'Alacant, l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes de la Universitat de València i el CSIC, i CIBERESP.l influeixen en la relació entre el microbioma i el cervell.
02/12/2021 - Nota de premsa
Un estudi amb ratolins demostra que els animals que reben una dieta rica en microorganismes vius beneficiosos pateixen menys els efectes addictius del consum d'alcohol El treball el publica la revista Frontiers in Nutrition. És el primer que analitza la possible relació entre els bacteris intestinals i la possibilitat d'alterar les conductes addictives relacionades amb el consum d'alcohol A l'estudi, els animals que mantenen una microbiota sana també eviten la recaiguda en l'addicció i disminueixen els seus efectes sobre trastorns associats com la depressió i l'ansietat
04/11/2021 - Nota de premsa
Conduir havent ingerit alcohol barrejat amb begudes energètiques pot provocar un fals estat de seguretat en el conductor o conductora, incrementant així les possibilitats de conduir embriagat i patir un accident, segons un estudi de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques i l'Institut de Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol que publica l'International Journal of Neuropsychopharmacology Les begudes energètiques, a causa del seu alt contingut de cafeïna, redueixen l'efecte sedant de l'alcohol, tot i mantenir-se els seus efectes negatius sobre la capacitat per conduir A la vegada, la combinació de les dues begudes incrementa les concentracions en sang d'alcohol i cafeïna. Els investigadors alerten que aquests efectes poden afavorir les intoxicacions per alcohol en les persones amb menor tolerància a aquestes begudes
16/09/2021 - Nota de premsa
Les persones d'edat avançada amb sobrepès o obesitat que presenten un grau més alt d'adherència a la dieta Mediterrània preserven el seu rendiment cognitiu i fins i tot milloren les seves capacitats al cap de tres anys, segons un estudi liderat per investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques i el CIBEROBN, que publica la revista Clinical Nutrition Les millores en memòria són proporcionals a l'increment en l'adherència a la dieta Mediterrània, a la pèrdua de pes i a l'augment de l'activitat física. A la vegada, es tradueixen en millores en la qualitat de vida de les persones El treball es basa en l'assaig PREDIMED-PLUS i mostra que les dones i les persones amb menor nivell educatiu es beneficien menys a escala cognitiva d'aquest tipus d'intervencions dietètiques. Això porta als investigadors a apostar per la personalització d'aquests abordatges per maximitzar-ne el benefici
Més informació "La dieta Mediterrània ajuda a millorar les funcions cognitives i la memòria"
02/12/2020 - Nota de premsa
En un article que publica la revista World Psychiatry i que signa la xarxa informal científica de l'Oficina de les Nacions Unides sobre les Drogues i el Crim (UNODC, a les seves sigles en anglès) i de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), del qual forma part l'institut d'abús de drogues dels Estats Units (NIDA), valida i corrobora l'abordatge que es fa de la patologia dual, aquells pacients tractats per una addicció a alguna substància d'abús que, a la vegada, pateixen una altra patologia psiquiàtrica, a l'Hospital del Mar. La patologia dual és un problema de salut de primer ordre, que provoca, segons recull l'article, un increment de les urgències als centres sanitaris, així com de les hospitalitzacions psiquiàtriques, un risc més elevat de recaiguda a l'ús de drogues i de mort prematura, incloent-hi el suïcidi. Tot plegat té repercussions individuals, socials i sobre els sistemes sanitaris, fet que fa necessari un abordatge multidisciplinari i comprensiu. Malgrat això, arreu del món hi ha una aguda manca de preparació per fer-hi front, com destaquen els signants del treball.
01/12/2020 - Nota de premsa
El consorci publicoprivat format per l'empresa biotecnològica Connecta Therapeutics, el Centre de Regulació Genòmica (CRG) i l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) ha rebut un ajut d'1.970.520 euros de l'Agència Estatal d'Innovació per desenvolupar un tractament innovador de la síndrome X fràgil (SFX), la forma més comuna de discapacitat intel·lectual hereditària. L'ajut prové de la convocatòria "Reptes Col·laboració" 2019 del Programa Estatal d'R+D+I Orientat als Reptes de la Societat en la qual s'han presentat 420 sol·licituds i se'n finançaran 158.
03/09/2020 - Nota de premsa
El Consell Europeu de Recerca (ERC per les seves sigles en anglès) ha reconegut al Dr. Arnau Busquets García, investigador Ramón y Cajal de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), amb el prestigiós ERC Starting Grant. El reconeixement té una dotació d'1,5 milions d'euros per al desenvolupament d'un projecte a 5 anys. Les subvencions del Consell Europeu de Recerca, que formen part del programa de recerca i innovació de la Unió Europea, Horizon 2020, són el principal recurs de finançament europeu per a la recerca d'excel·lència. Cerquen projectes altament innovadors que estiguin liderats per investigadors destacats i de reconegut prestigi internacional, amb l'objectiu d'ajudar-los a crear els seus propis equips i portar a terme recerques pioneres a Europa. En l'edició d'enguany s'han presentat 3272 sol·licituds i s'han atorgat 436 ajuts, per un import global de 677 milions d'euros. Els guardonats tenen 40 nacionalitats diferents i els projectes es desenvoluparan a 25 països de la Unió Europea. Per volum, Alemanya (88 subvencions), Regne Unit (62), els Països Baixos (42) i França (38) són els més beneficiats. Espanya ha aconseguit un total de 23 ajuts, 7 dels quals a Catalunya.
27/07/2020 - Nota de premsa
Coincidint amb l'inici del congrés mundial més destacat de la malaltia de l'Alzheimer, l'Alzheimer's Association International Conference, que arrenca avui de forma virtual, aquest mes de juliol s'han publicat els objectius, l'estratègia científica i les activitats del consorci WW-FINGERS a la revista Alzheimer's & Dementia. A la iniciativa hi participen científics de més de 30 països, d'entre els quals figuren investigadors del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC- centre d'investigació de la Fundació Pasqual Maragall), l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i la Fundació CITA-Alzheimer. WW-FINGERS és la primera xarxa interdisciplinària mundial d'assajos clínics amb intervencions basades en hàbits de vida per reduir el risc de desenvolupar el deteriorament cognitiu o demència. La iniciativa està dirigida per la Dra. Miia Kivipelto, investigadora de l'Institut Karolinska de Suècia, i parteix de l'èxit de l'assaig clínic FINGER, realitzat a Finlàndia en més de 2.600 participants. Aquest assaig va demostrar que intervenir durant dos anys sobre factors d'hàbits de vida saludable, com la dieta, l'exercici, l'activitat social i cognitiva, i el control dels factors de risc vasculars, té beneficis en la cognició de les persones grans que presenten més risc de desenvolupar demència.
08/07/2020 - Nota de premsa
El consum de cànnabis pot conduir a canvis de comportament, entre els quals la reducció de les interaccions socials en algunes persones. Per comprendre millor el fenomen, l'investigador de l'Inserm Giovanni Marsicano i el seu equip del NeuroCenter Magendie (Inserm/Universitat de Bordeus), en col·laboració amb el professor de la Universitat de Salamanca Juan P. Bolaños i el seu equip, han identificat per primera vegada en ratolins els mecanismes cerebrals que es troben darrere de la relació entre el cànnabis i la reducció de la sociabilitat. Els resultats de la seva recerca s'han publicat a Nature. El Dr. Arnau Busquets és actualment investigador Ramon y Cajal en el Grup de Recerca de Farmacologia Integrada i Neurociència de Sistemes de l'IMIM i un dels primers autors d'aquest treball. Ha estat el responsable de dur a terme la part in vivo del projecte en ratolins, durant el seu període postdoctoral amb l'equip del Dr. Marsicano a Bordeus. El Dr. Busquets va posar en marxa el seu propi grup el passat mes de setembre (https://www.imim.cat/programesrecerca/neurociencies/grfh/cell-type_mechanisms_in_normal_and_pathological_behavior/index.htm)
04/05/2020 - Nota de premsa
Un equip d'investigadors liderat per la Dra. Victoria Puig de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) en el que també ha participat el Centre de Regulació Genòmica (CRG), ha estudiat les bases neurals de la discapacitat intel·lectual en ratolins amb síndrome de Down i ha descobert que les xarxes neuronals de circuits cerebrals rellevants per la memòria i l'aprenentatge estan massa activades i que la connectivitat dels circuits és deficient. Així mateix, els investigadors han observat que l'activitat neural durant el son és anormal i probablement interfereix en la consolidació de la memòria. L’estudi inclús ha identificat biomarcadors en els ritmes cerebrals que poden predir els dèficits de memòria dels ratolins que es corregeixen amb un tractament crònic amb un component natural del te verd, la epigalocatequina gal·lat, que ja sabem per altres estudis que millora la funció executiva en adults amb síndrome de Down.
© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions MèdiquesAvís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte
