04/12/2018 - Acte
El cicle de conferències "Perdent la por al càncer" que ha organitzat l'Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) amb la Xarxa de Biblioteques de Barcelona va finalitzar ahir dilluns 3/12 amb una acollida excepcional per part de la ciutadania. Una mitjana de 80 persones ha participat a cadascuna de les xerrades, el que demostra l'interès de la població en els temes de salut i de recerca. Els assistents han valorat l'esforç realitzat per a explicar els diferents aspectes en l'entorn de la lluita contra el càncer, la qualitat dels ponents i la possibilitat d'interactuar-hi en un entorn diferent. Cada setmana les xerrades han tractat un tema diferent relacionat amb la malaltia: la immunoteràpia, la genètica del càncer, la medicina personalitzada, el càncer a la tercera edat, el càncers hematològics, la importància de l'exercici i la dieta en el càncer, la gestió de les emocions i com els avenços tecnològics ajuden al tractament.
Més informació "Finalitza el cicle “Perdent la Por al Càncer” amb més de 700 assistents"
22/11/2018 - Informació general
El projecte de recerca dels motius que provoquen que el 20% dels pacients amb limfoma fol·licular desenvolupi una variant de la malaltia agressiva i de mal pronòstic engegat pel Servei d'Hematologia i el Servei d'Anatomia Patològica de l'Hospital del Mar amb el Grup de recerca clínica aplicada en neoplàsies hematològiques de l'IMIM, ha estat guardonat amb una de les beques de la VI edició de les Beques Gilead a la Recerca Biomèdica. L'estudi ha estat un dels 6 seleccionats en aquesta edició i rebrà prop de 50.000 € per finançar els seus treballs. El projecte (Mutational characterization and tumor mutational burden in early progressor follicular lymphoma) el lideren el Dr. Antonio Salar, cap de secció del Servei d'Hematologia Clínica, la Dra. Beatriz Bellosillo, cap de secció de Biologia Molecular del Servei d'Anatomia Patològica, i el Dr. Lluís Colomo, cap de secció del Servei d'Anatomia Patològica, tots ells investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM).
29/10/2018 - Nota de premsa
L'estudi, publicat a la revista Cancer Research, mostra el paper fonamental de l'enzim USP27X en el control de la proliferació, la invasió i la formació de metàstasi de càncer de mama i obre noves vies al desenvolupament de fàrmacs antitumorals. Un equip d'investigadors del Programa de Càncer de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) liderat pels doctors Víctor M. Díaz, de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l'Antonio García de Herreros, de l'IMIM, ha identificat un enzim clau en el desenvolupament del càncer anomenat USP27X.
Més informació "Descobreixen una proteïna clau en la metàstasi tumoral"
02/08/2018 - Nota de premsa
Inhibir la proteïna Jagged 1 en ratolins evita la proliferació i creixement dels tumors de còlon i recte. És més, aquest abordatge de la malaltia permet eliminar els tumors ja existents. És el resultat d'un estudi liderat pel Grup de recerca de Mecanismes Moleculars del Càncer i de les Cèl·lules Mare de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), dirigit pel Dr. Lluís Espinosa, que també és membre del CIBER del Càncer (CIBERONC), amb la col·laboració del Servei d'Anatomia Patològica i el Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital del Mar i l'IDIBELL-Institut Català d'Oncologia. El treball el publica la revista Nature Communications. Els investigadors han treballat amb tumors de pacients que s'han implantat a ratolins per analitzar la funció d'aquesta proteïna en la proliferació de les cèl·lules canceroses. El mecanisme pel qual Jagged 1 és essencial en les cèl·lules canceroses es basa en el seu paper com a activador d'una via de senyalització cel·lular que s'anomena Notch. En general, el paper de Notch és inhibir la diferenciació de les cèl·lules, és a dir, la seva capacitat per convertir-se en cèl·lules madures que ja no poden proliferar. En el cas dels tumors de còlon i recte, l'activació d'aquesta via de senyalització actua afavorint la seva proliferació i creixement.
Més informació "Identifiquen una peça clau per frenar un subtipus de càncer de còlon i recte"
02/07/2018 - Nota de premsa
La immunoteràpia, la utilització del sistema immune del pacient per atacar les cèl·lules tumorals, és la gran aposta que ha fet l'Hospital del Mar i el seu centre de recerca, l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), per trobar nous tractaments per al càncer de mama. En especial, el càncer de mama triple-negatiu, un dels més agressius, que, a més, afecta a pacients amb edats més joves i és el tipus de tumor mamari que menys dianes terapèutiques ofereix als oncòlegs. Aquesta aposta ha rebut un fort impuls gràcies a l'ajut que el Cancer Research Institute (CRI) acaba de donar al projecte LCOR orchestrates the differential IFN-a response and immunological properties of triple-negative breast càncer cells, liderat pel Dr. Toni Celià-Terrassa, investigador del grup de recerca en teràpia molecular del càncer, que dirigeix el Dr. Joan Albanell, cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital del Mar i director del Programa de Recerca en Càncer de l'IMIM. L'equip del Dr. Celià-Terrassa, que dirigeix el Laboratori de propietats de les cèl·lules mare canceroses i metàstasi, ha rebut 200.000 dòlars d'aquesta organització sense ànim de lucre i amb seu a Nova York, als Estats Units, que finança la recerca en immunoteràpia del càncer a tot el món
17/05/2018 - Nota de premsa
Conèixer les cèl·lules mare, saber com es comporten, on se situen i com sobreviuen, és bàsic per a la recerca en múltiples patologies. Aquestes cèl·lules, que representen entre el 5 i l'1% del total de les que tenim al cos, tenen la capacitat per convertir-se en qualsevol altra cèl·lula del teixit on resideixen i per autoregenerar-se. I, en el cas de les cèl·lules mare canceroses, són necessàries per a l'expansió de la malaltia. En aquest sentit, l'estudi, liderat per investigadors de la Universitat de Princeton, als Estats Units, i del qual és segon i únic signant de l'Estat el Dr. Toni Celià-Terrassa, investigador de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), aporta nova llum sobre la naturalesa de les cèl·lules mare situades a la mama. El treball, que publica aquest dijous la revista Science, ha descobert que aquestes cèl·lules 'viuen' en un nínxol, un entorn favorable per a elles, creat pels macròfags, unes cèl·lules bàsiques del sistema immunològic humà. Els macròfags són els encarregats de tenir cura d'elles i d'alimentar-les, gràcies a un mecanisme que posa en relació a les dues parts.
14/05/2018 - Informació institucional
Dos investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), el Dr. Lluís Espinosa i la Dra. Anna Vert, han estat escollits com a editors d'una edició especial de la revista Biomedicines, de l'editoral MDPI. Amb el títol Stem Cells an Cancer Therapeutics, se centrarà, en paraules dels editors, "en entendre els mecanismes moleculars que controlen les cèl·lules normals i les cèl·lules mare relacionades amb el càncer, així com les eines disponibles per estudiar-les in vitro i en viu". Aquest número posarà el focus en com les noves tecnologies poden ser utilitzades en les teràpies contra el càncer.
07/05/2018 - Informació institucional
L'IMIM ha organitzat els dies 4 i 5 de maig l'esdeveniment "Kidney Cancer, International Expert Exchange Meeting", una trobada internacional d'experts en càncer renal que ha reunit a més de 60 oncòlegs i que ha estat liderada pel Dr. Joaquim Bellmunt, director de l'IMIM i responsable de l'àrea de genitourinari del Parc de Salut Mar, i que ha comptat amb el Dr. Toni Choueri, director del Lank Center for Genitourinary Oncology i director del Kidney Cancer Center al Dana-Farber Institute, com a co-chair. Aquesta reunió ha comptat amb la col·laboració d'IPSEN. Durant els dos dies de Meeting disset ponents d'alt nivell, tant nacionals com internacionals, han presentat els darrers resultats de la recerca en aquest àmbit, les diferents opcions farmacològiques existents i les perspectives futures per a aquesta patologia. A més, els assistents han pogut participar en grups reduïts de la discussió de diferents casos clínics.
Més informació "Experts internacionals en càncer renal es reuneixen a l’IMIM"
12/04/2018 - Nota de premsa
Un estudi liderat conjuntament per investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i de l’Hospital del Mar, ha revelat la importància de la proteïna quinasa TAK1 en el diagnòstic d’una malaltia rara, la coneguda com a Síndrome de Sézary. Es tracta d’un subtipus de limfoma cutani de cèl·lules T, per al qual no hi ha tractament curatiu. El treball el publica la revista Leukemia, i és fruit de la interacció entre dos dels grups bàsics de recerca de l’IMIM, el de Mecanismes Moleculars del Càncer i de les Cèl·lules Mare, dirigit pel Dr. Lluís Espinosa, investigador principal de l’estudi i membre de CIBERONC, i el grup de recerca Translacional en Neoplàsies Hematològiques, en el qual participa el Dr. Fernando Gallardo, primer signant de l’article i que també és cap de secció del Servei de Dermatologia de l’Hospital del Mar. També ha comptat amb la col·laboració d’investigadors de l’IRB i de l’IDIBAPS, així com de patòlegs del Servei d’Anatomia Patològica de l’Hospital del Mar.
5/04/2018 - Nota de premsa
Inhibir la proteïna Galectina-1 (Gal1) pot convertir-se en el primer tractament efectiu per frenar la progressió del tipus més comú de càncer de pàncrees, l’adenocarcinoma ductal pancreàtic (conegut com a PDA), per al qual, en aquests moments, no hi ha cap tipus de tractament curatiu. És la conclusió d’un estudi internacional liderat per la Dra. Pilar Navarro (Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i IIBB-CSIC), i pel Dr. Gabriel Rabinovich del Laboratorio de Inmunopatología (Instituto de Biología y Medicina Experimental, Buenos Aires, Argentina). L’estudi “obre vies translacionals molt interessants i indica que cal avançar en el possible ús clínic d’aquesta nova diana molecular”, explica la Dra. Navarro. La coordinadora de l’estudi destaca que “el nostre grup ja havia demostrat anteriorment el potencial de Gal1 com a diana terapèutica en PDA, però aquest cop hem fet l’estudi amb un model transgènic de ratolí desenvolupat al CNIO (Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques), que presenta la mutació més freqüent que es troba en els tumors de pàncrees, la mutació de l’oncogen KRas, la qual cosa ens ha permès recapitular de forma precisa la progressió tumoral que s’observa en humans”
Més informació "Descoberta una de les peces clau per tractar el càncer de pàncrees"
© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions MèdiquesAvís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte
