IMIM - Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques

Notícies

10/09/2010 - Nota de premsa

Un estudi internacional demostra que els tractaments no farmacològics són tan efectius com els tractaments farmacològics en els casos de malaltia d’Alzheimer

Presentació mundial de l'estudi a Madrid, Nova York, Munich, Hong Kong i Londres

Una xarxa internacional de 22 científics entre els que hi ha Jordi Peña, investigador del Grup de Recerca en Neurologia de la Conducta i Demències de l’IMIM i neuròleg de l’Hospital del Mar, acaba de publicar un estudi exhaustiu que, per primera vegada, presenta proves evidents de l’efectivitat dels tractaments no farmacològics per a la malaltia d’Alzheimer. Ara els governs es veuen obligats èticament a desenvolupar infraestructures i mecanismes financers perquè aquests tractaments eficaços estiguin disponibles ràpidament. Tot i que encara no es preveu cap cura per a l’Alzheimer, i els fàrmacs disponibles només han aconseguit resultats molt modestos, els tractaments no farmacològics desenvolupats i provats científicament ja poden millorar de forma significativa la vida dels pacients i de les persones que en tenen cura.

Al món hi ha 36 milions de persones que pateixen d’Alzheimer i, en general, el efectes dels fàrmacs disponibles són molt pobres. Encara no s’ha descobert un fàrmac que curi o previngui la malaltia.

A la recerca d’enfocaments alternatius, 22 grans científics internacionals es van embarcar en un projecte d’una durada de 5 anys per determinar exactament quins tractaments no farmacològics podrien millorar de forma significativa la vida dels pacients i de les persones que en tenen cura. L’equip va revisar 1.313 estudis científics sobre aquest tema. El treball previ de milers de científics va permetre que el grup classifiqués tot aquest àmbit en funció del tipus d’intervenció utilitzada (estimulació cognitiva, intervencions amb música, intervencions conductuals, intervencions de components múltiples per al pacient o intervencions de components múltiples per al cuidador, tractament de recreació, etc.).

L’equip va descobrir que els tractaments no farmacològics presenten un gran ventall de possibles beneficis: poden millorar la cognició (per exemple, la memòria i el pensament), la conducta, l’estat d’ànim (com la depressió), el benestar físic, les activitats de la vida diària, la qualitat de vida i el benestar psicològic de les persones cuidadores. Així mateix, poden reduir la feina d’aquestes persones, evitar o posposar l’assignació d’un professional d’infermeria a la llar o reduir els costos d’atenció sanitària. Alguns tractaments milloren diversos àmbits alhora, mentre que altres tenen beneficis en un camp concret.

Aquest estudi ha confirmat definitivament el que la recerca anterior, que no era tan exhaustiva, ja havia assenyalat: amb l’aplicació dels criteris rigorosos del Centre de Medicina basada en l’Evidència d’Oxford, va resultar que un tractament no farmacològic presentava el nivell més alt possible de prova fefaent (nivell A).

Les econòmiques intervencions de components múltiples per al cuidador milloren el benestar psicològic dels cuidadors i a la vegada prevenen o posposen l’assignació costosa de persones que s’encarreguin de l’atenció dels pacients a casa seva. Fins avui, no hi ha cap tractament farmacològic que presenti una proporció cost/benefici destacable. Hi ha indicis que apunten que aquesta intervenció es pot replicar a qualsevol lloc del món.

Les intervencions de components múltiples per al cuidador estan basades en una avaluació completa del cuidador, del pacient, de la família i de l’entorn social. Llavors es dissenya un programa individualitzat per ajudar tant el cuidador com el pacient. Alguns dels components d’aquesta intervenció són la formació i l’educació, l’ús de recursos (atenció diària, grups de suport, serveis de descans, etc.), l’organització de suport addicional a la família, etc. Els primers resultats d’aquests programes comencen a aparèixer en el sisè mes, i es mantenen o s’incrementen amb el temps.

També hi ha proves sòlides que demostren que les intervencions de components múltiples per al pacient (és a dir, intervencions que inclouen estimulació cognitiva, activitat física i altres components de proporcions diferents) en milloren el funcionament diari, la capacitat cognitiva i l’estat d’ànim (reducció de la depressió), al mateix temps que redueixen els símptomes conductuals que poden afligir en gran mesura els cuidadors. Aquestes intervencions són relativament fàcils d’implementar als centres d’atenció diària o a les residències. Les intervencions de components múltiples per al pacient tenen moltes possibilitats de produir benestar i a la majoria dels pacients els encanta participar-hi. Gaudir d’aquestes intervencions no només produeix efectes profilàctics i terapèutics generalitzats, sinó que també dóna lloc a una millor qualitat de vida global. Fins ara, no hi ha hagut cap fàrmac que hagi pogut demostrar un efecte tan ampli, junt amb l’incalculable valor afegit de no provocar efectes secundaris. Aquests beneficis són independents de la presa, per part del pacient, de qualsevol fàrmac contra la malaltia d’Alzheimer comercialitzat actualment. De fet, aquests tractaments no farmacològics fins i tot poden ser més efectius quan es combinen amb aquests medicaments (donepezil, rivastigmina, galantamina o memantina).

El que és sorprenent és que, tot i els millors efectes que, en general, s’han aconseguit amb aquests tractaments respecte dels fàrmacs, en el passat s’hagi invertit tan poc a investigar-los. Aconseguir comercialitzar un fàrmac pot costar entre 1.000 i 1.800 milions de dòlars. La major part dels fàrmacs provats contra la malaltia d’Alzheimer han comportat pèrdues enormes per a la indústria farmacèutica. El Regne Unit ha estat capdavanter en la recerca de tractaments no farmacològics, amb diversos estudis exhaustius que costen més d’un milió de lliures cadascun i que actualment estan en procés, tot i que la inversió encara és petita si en fem la comparació econòmica.

El missatge clar és que aquests tractaments són efectius, econòmics de desenvolupar i econòmics pel que fa a la recerca: al Regne Unit ja estan reconeguts a les pautes oficials, com les que publica el NICE* com a millor pràctica a seguir; ara és el moment que els governs inverteixin en el desenvolupament d’infraestructures noves, per exemple, millorant la relació entre els proveïdors d’atenció sanitària i social i el sector de voluntariat, on els tractaments dels cuidadors es poden oferir fàcilment, per fer que aquests dos tractaments esmentats, i altres tractaments a mesura que es desenvolupin, estiguin disponibles de forma universal.

*NICE-SCIE. (2006). Dementia: supporting people with dementia and their carers in health and social care: Clinical Guideline 42. Londres: National Institute for Health and Clinical Excellence.

Nota de premsa redactada per Rubén Muñiz, el Dr. Javier Olazarán, el Dr. Teodoro del Ser, el Dr. Henry Brodaty i Bob Woods, en nom del Projecte Internacional de Tractaments no Farmacològics en col·laboració amb Alzheimer’s Disease International. http://www.alz.co.uk/adi/award/

Totes les notícies

Contacte

Cap de Comunicació:
Rosa Manaut

Servei de Comunicació:
Marta Calsina(ELIMINAR)

Tel:
(+34) 93 316 06 80
(+34) 699 094 833

Doctor Aiguader, 88
08003 Barcelona

© Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques Nota legal | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte