• Busca persones
• Intranet

Carcinogènesi gastroesofàgica Manuel Pera

L'objectiu del grup sobre càncer gastroesofàgic consisteix en ampliar el nostre coneixement sobre la patologia, la prevenció, el pronòstic i el tractament dels càncers gastroesofàgics per a reduir la seva incidència, incrementar la supervivència i millorar la qualitat de vida dels individus afectats per aquests tumors.

El grup presenta dos línies de recerca:

Esòfag de Barrett i adenocarcicoma esofàgic: mecanismes de carcinogènesi i biologia tumoral.

Durant els darrers anys s'ha observat un augment significatiu en la incidència de l'adenocarcicoma de l'esòfag i del adenocarcicoma de la unió gastroesofàgica als països occidentals. L'esòfag de Barrett, definit com la substitució de l'epiteli escamós de l'esòfag distal per epiteli de tipus intestinal com a conseqüència del reflux gastroesofàgic, constitueix la lesió precursora de l'adenocarcicoma de l'esòfag. El Dr. Manuel Pera té un gran interès en comprendre la patologia de l'esòfag de Barret i el seu maligne procés de transformació en adenocarcicoma esofàgic.

L'any 1989, el Dr. Manuel Pera i el seu grup van descriure per primera vegada (Cancer Res 49:6803,1989) la inducció de focus de metaplasia columnar i adenocarcicomes en l'esòfag de la rata arran del desenvolupament d'un reflux crònic de contingut duodenal mitjançant la creació d'una esofagoyeyunostomia i l'administració del carcicoma 2.6-DMNM. En aquest primer estudi es va demostrar que el reflux biliopancreàtic, molt prevalent en pacients amb esòfag de Barrett, actuava en aquest model animal com mecanisme promotor de la carcinogènesi esofàgica en incrementar el nombre de tumors i al mateix temps produïa un canvi histopatològic  que donava lloc al desenvolupament dels carcicomes amb diferenciacio glandular. Estudis posteriors amb el mateix model animal van demostrar que el reflux crònic (>20 semanes) de secrecions biliopancreàtiques cap a l'esòfag per se, sense l'administració concominant de carcinògen, és suficient per a induir el desenvolupament de focus de metaplasia glandular i adenocarcicomes (Carcinogènesi 21:1587,2000).

El nostre grup va proposar aleshores, la hipotèsi segons la qual els queratinocits de l'estrat basal de l'epiteli escamós esofàgic, davant l'acció de components de reflux duodenal, tindrien el potencial de patir un procés de transdiferenciació cap a l'adquisició d'un fenotip columnar. Aquestes dades recolzarien la hipotèsi sobre l'orígen de l'esòfag de Barrett en l'èsser humà a partir de cèl·lules de propi esòfag. Recentment, hem demostrat que els queratinocits de l'esòfag de la rata davant l'acció crònica del reflux expressen el factor de transcripció Cdx2 que és determinant per l'aparició d'un fenotip intestinal, tant a l'estómac (metaplasia intestinal) com en l'esòfag (metaplasia de Barrett) (J Gastrointest Surg 11:869,2007). Cdx2 regula tantmateix la transcripció d'altres marcadors de diferenciació intestinal com Muc2 i, en aquest sentit, hem obsevat la expressió de Muc2 en aquelles àrees de l'epiteli escamós amb zones de diferenciació columnar.

D'acord amb el seu component de recerca traslacional, el laboratori del Dr. Pera està principalment interessat en caracteritzar, en un model clínic d'esòfag de Barrett desenvolupant rera una esofagoectomia subtotal i reconstrucció amb una esofagogastrotomia, els canvis fenotípics que es produeixen en l'epiteli escamós de la part proximal de l'esòfag exposada a un reflux mixte de bilis i àcid, i la seva evolució cap el desenvolupament d'un epiteli de tipus cardíac i metaplasia intestinal amb cèl·lules calciformes. També és bàsic determinar si l'epiteli escamós de pacients amb esòfag de Barrett és més propens a experimentar  un procés de transdiferenciació cap a l'adquisició d'un fenotip columnar. Més.

Angiogènesi i càncer gàstric

Tot i amb el nous tractaments complementaris, la resecció quirúrgica continúa essent l'únic tractament que possiblement curi el càncer gàstric. És important identificar els factors pronòstics i predictius que reflexen la biologia del càncer gàstric (extensió del tumor i metàstasi) per a perfecciona la nostra valoració del pronòstic i la selecció de pacients que poden beneficiar-se dels tractaments sistemàtics complementaris. L'angiogènesi, la formació dels nous vasos sanguinis desenvolupats  de vasos sanguinis preexistents, constitueix un procés fonamental en el creixement i la metàstasi tumoral, i s'ha determinat que el factor de creixement endotelial vascular (VEGF) és el promotor més potent i específic d'angiogènesi tumoral, que secreten pràcticament tots els càncers sòlids. El grup de recerca del Dr. Manuel Pera ha determinat que el valor de la densitat microvascular del tumor i la expressió del p53 i VEGF constitueixen marcadors de pronòstics en pacients amb càncer gàstric operat per a la seva cura. Han posat de manifest que l'expressió de p53 i la expressió de VEGF són factors de pronòstic independents tant per a la supervivència sense malaltia com per la supervivència general, i que l'estat de p53 també pot influir en la resposta a la quimioterapia (Br JCancer 90:206,2004).  El seu treball de recerca continua centrant-se en la recerca del possible valor dels factors angiogènics del suero com a marcadors de pronòstics més objectius en pacients amb càncer gàstric.