Joan Albanell és el director del Programa de Càncer, coordinador del Grup de recerca de Teràpia Molecular del Càncer i cap de servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital del Mar de Barcelona. Del seu ampli currículum professional destaquen la seva condició de catedràtic d'Oncologia de la Universitat Pompeu Fabra, professor associat de la UAB, coordinador del Comitè Científic del Grup Espanyol d'Investigació en Càncer de Mama (GEICAM), coordinador clínic del Grup de Recerca en Càncer del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa Càncer (CIBERONC) de Càncer de Mama.
Joan Albanell es va llicenciar en Medicina, amb premi extraordinari, a la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1989. Va realitzar la residència d'Oncologia Mèdica a l'Hospital Vall d'Hebron entre els anys 1990 i 1993. Posteriorment, va fer una estada de dos anys (1995 i 1996) al laboratori de Malcolm AS Moore al Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York, on va treballar en investigació traslacional sobre l'enzim telomerasa. Segons els estudis realitzats, va llegir la tesi doctoral a la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 2001. Entre els anys 1997 i 2002 va treballar d'adjunt d'Oncologia Mèdica a l'Hospital de la Vall Hebron; i des del 2002 fins al juny de 2005, a l'Hospital Clínic de Barcelona.
El juny de 2005 es va incorporar al Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital del Mar de Barcelona com a cap de servei. L'àrea principal de treball de Dr. Albanell és el càncer de mama i, pel que fa a la recerca, estudis traslacionals amb nous agents/dianes biològiques. Ha participat en el disseny i desenvolupament de diversos assaigs clínics de fase I, amb un important paper en la farmacodinàmica.
El focus de la seva trajectòria investigadora s'ha centrat en l'estudi clínic de nous fàrmacs contra el càncer i els seus mecanismes d'acció i resistència. És autor de més de 120 articles peer-reviewed amb més de 9.000 citacions. Dirigeix des de fa anys una investigació traslacional sobre marcadors de resposta i mecanismes de resistència a noves teràpies contra el càncer de mama positiu per HER2. Recentment, ha incorporat a aquesta línia el coneixement del sistema immune en l'eficàcia dels tractaments.
Xavier Nogués és director del Programa de Recerca Clínica Translacional (antic RICAD), coordinador del Grup de Musculo Esqueletica (GIME) de l'IMIM i coordinador de recerca clínica del CIBER en Fragilitat i Envelliment Saludable (CIBERFES). És professor associat del Departament de Medicina de la UAB i Cap de Servei de Medicina Interna del Parc de Salut Mar.
Va cursar estudis de Medicina a la Facultat de Medicina de la UAB i és doctor en Medicina per la UAB des de l'any 1992. Va fer una estada postdoctoral a la Universitat Creighton d'Omaha, Nebraska, l'any 1998 on es va endinsar en el tema de la Genètica i el metabolisme ossi.
La seva recerca se centra en l'àrea del metabolisme ossi, osteoporosis postmenopàusica, osteoporosis induïdes per tractaments del càncer i malalties òssies minoritàries. Expert en aquest camp del metabolisme ossi que lliga amb el tema de la Fragilitat i l'envelliment dins del CIBERFES. El seu laboratori de recerca translacional realitza investigació genètica, cultius de cèl·lules òssies i microindentació en animals d'experimentació.
El Dr. Nogués és un expert nacional i internacional en el seu camp amb múltiples publicacions en la seva àrea d'expertesa. Ha estat president de la Sociedad Española de Investigación Osea y Metabolismo Mineral (SEIOMM) i és membre del Board de l'European Calcified Tissue International.
Montserrat Fitó és directora del Programa de Recerca en Epidemiologia i Salut Pública i Coordinadora del Grup de Recerca en Risc Cardiovascular i Nutrició (CARIN) de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i a la xarxa d'excel·lència espanyola CIBER de la Fisiopatologia de l'Obesitat i Nutrició (CIBERobn). Així mateix, la Dra. Fitó és membre de la Junta Permanent del Centre Català de la Nutrició de l'Institut d'Estudis Catalans (CCNIEC).
El seu grup, amb investigadors pertanyents a ambdues xarxes CIBER, CIBERobn (Obesitat i Nutrició) i CIBEResp (Epidemiologia i Salut pública), s'ha centrat en la recerca de biomarcadors amb valor predictiu i pronòstic de malalties cròniques degeneratives, com les cardiovasculars, tant en població infantil, adulta com d'edat avançada. Així mateix, l'equip està centrat en l'estudi dels mecanismes relacionats amb el risc cardiovascular. Entre els objectius del grup està avançar en innovació d'estratègies terapèutiques, per la qual cosa s'han creat col·laboracions amb centres tecnològics d'excel·lència internacional.
La Dra. Fitó és investigadora i membre del Comitè de Direcció dels assaigs PREDIMED i PREDIMEDPlus, en el context dels quals ha participat en diversos estudis NIH. Aquests estudis són els primers assaigs aleatoritzats controlats a gran escala amb una intervenció d'estil de vida realitzada sobre la prevenció de malalties cardiovasculars al món. Els resultats científics d'aquests assajos han contribuït en l'actualització de guies clíniques relacionades amb la prevenció de malalties cardiovasculars (com són les guies clíniques de l'American Heart Association entre altres europees i nacionals).
Mar Albà és la directora del Programa de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB). És Professora de Recerca ICREA i dirigeix ??el Grup de Genòmica Evolutiva de l'IMIM.
Es va doctorar en Ciències Biològiques per la Universitat de Barcelona el 1997. Durant 1998-1999 va ser investigadora postdoctoral al grup de John Hancock al MRC Clinical Research Centre (Regne Unit). Posteriorment es va incorporar al grup dirigit per Paul Kellam al University College de Londres per desenvolupar noves eines computacionals per estudiar l'evolució i la funció dels gens dels herpesvirus. Abans d'incorporar-se a l'IMIM, també va ser científica Ramon i Cajal a la Universitat Pompeu Fabra (2002-2005). Mar Albà ha impartit classes de bioinformàtica a la Universitat Pompeu Fabra durant 20 anys. Ha dirigit 11 tesis doctorals i és autora de més de 100 publicacions. El 2021 va rebre una beca Advanced Grant del Consell Europeu de Recerca (NovoGenePop, 2021-2026).
Mar Albà té una àmplia experiència en el desenvolupament d'eines computacionals per a l'anàlisi de dades biomèdiques. El seu equip de recerca utilitza mètodes de seqüenciació d'alt rendiment per descobrir la traducció de petits ORFs i comprendre millor els processos subjacents al naixement de nous gens. El desenvolupament de mètodes per analitzar dades procedents de tecnologies emergents d'ARN-seq, com ara Nanopore RNA-seq, també és una línia de recerca activa. El grup també estudia com les mutacions al càncer donen lloc a alteracions en el transcriptoma i el proteoma, i com això repercuteix en el paisatge neoantigen i en la resposta al tractament.
Pablo Villoslada, director del Programa de recerca en Neurociècies, va cursar estudis de medicina en la Universitat de Santiago de Compostel·la (1990). Va completar la seva especialització en neurologia a l'Hospital Vall d'Hebron i el seu doctorat en Neuroimmunologia (1996) en la Universitat Autònoma de Barcelona. Va realitzar una estada postdoctoral en Neuroimmunologia en la Universitat de Califòrnia. Va treballar com a Professor Associat en la Universitat de Navarra (2001 a 2008) i posteriormenete va liderar el grup de neuroimmunologia a l'Hospital Clínic - IDIBAPS (2009 a 2014). Va tornar als Estats Units en 2014, unint-se com a docent del Departament de Neurologia de la Universitat de Califòrnia (2014 a 2017), quan es va unir a Genentech (Roche) com a director de Desenvolupament Clínic en Neuroinflamación. Des de 2019, és Professor Adjunt en la Universitat de Stanford i també és Professor Adjunt en la Universitat Pompeu Fabra des de 2018. Actualment, és cap del Servei de Neurologia de l'Hospital de la Mar.
Pablo Villoslada ha estat actiu en neurociències i recerca traslacional durant més de 25 anys, contribuint a l'aplicació de la biologia de sistemes en malalties neurològiques, el desenvolupament de noves teràpies o biomarcadores per a malalties neuroinflamatorias i neurodegeneratives, i la neuroimagen (RM cerebral i OCT) per a malalties cerebrals. Ha publicat més de 200 articles en el camp de la neurologia en revistes de prestigi com Lancet Neurology, Ann Neurol, Neurology, Arch Neurol i Brain, entre altres. A més, posseeix 15 patents en biomarcadores i noves teràpies per a malalties cerebrals, la majoria de les quals estan actives i han estat llicenciades a empreses biotecnològiques i de tecnologia mèdica.
Ha exercit un paper clau en xarxes i consorcis de recerca, destacant la seva labor com a coordinador i fundador de la RETICS Xarxa Espanyola d'Esclerosi Múltiple (2006- 2014). També va ser membre de consorcis europeus com CompleDis (7FP), CombiMS (Horizon 2020, co-coordinador), Sys4MS (Horizon 2020, coordinador), UEPHA*MS (Horizon 2020) i MultipleMS (Horizon Europe). A més, és cofundador i membre actual de la junta assessora científica del International MS Visual Consortium i membre del International MS Genetic Consortium. També forma part de la junta assessora científica d'institucions com l'Institut Achucarro en Leioa, el Barcelona Beta Research Center (BBRC) i el Biomimetics Science Institute a Barcelona, així com la Fundació GAEM a Barcelona. Finalment, és membre de la junta assessora científica d'empreses de biotecnologia i tecnologia mèdica com QMENTA Inc (Boston, DT.), Adhera Health Inc (Pal Alt, CA), CLight Inc (Berkeley, CA), Accure Therapeutics (Barcelona) i Attune Neurosciences (Maryland, MD). La seva destacada trajectòria i contribucions a la recerca neurològica ho converteixen en un expert de renom en el seu camp.
© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions MèdiquesAvís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte
