A les darreres dècades s´han proposat diverses hipòtesis sobre quines són les bases neurobiològiques del trastorn de pànic. Una de les que millor explica els símptomes d´aquest trastorn suggereix que el pànic s´origina d´un circuit de la por anormalment sensible, en el qual les àrees crítiques serien la regió amígdalo-hipocampal, les seves projeccions, i el còrtex medial prefrontal. Mitjançant fMRI, en aquest treball volem estudiar els mecanismes fisiopatològics implicats en el trastorn de pànic (PD), centrant-nos especialment en com és el processament implícit dels estímuls amenaçadors en aquests pacients. En concret, ens proposem estudiar la resposta a estímuls amenaçadors emmascarats usant el mateix procediment d´emmascarament posterior que ha demostrat interrompre el processament de les cares emocionals en pacients afectes de PD. S’aplicarà un protocol de RM funcional a pacients amb PD i a un grup comparable de voluntaris sans. Després que els pacients hagin realitzat tractament amb psicoteràpia cognitiu-conductual (CBT), compararem en els resultats que havíem obtingut prèviament amb una nova adquisició de RM funcional.
© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions MèdiquesAvís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte
