L'hormona de creixement és una de les hormones més propenses a ser objecte d'abús tant per part d'esportistes com per pares de nens que presenten alçària baixa idiopàtica. Un millor coneixement de la seva detecció i els seus paràmetres estructurals resulta realment útil per a evitar el seu abús, especialment si es té en compte la complexitat de la seva estructura a causa de les múltiples isoformes (directes, unides i proteolíticament derivades) presents en el cos humà. Quant a la detecció, resulta interessant el desenvolupament d'una eina analítica per a amidar la proporció entre les dues isoformes de l'hormona de creixement endògenes més abundants (20 i 22kDa). L'ús il.lícit d'un fàrmac amb una única isoforma alteraria aquesta proporció, mitjançant un mecanisme de reacció, i això, al seu torn, constituiria un indicador d'abús.
Com s'ha descrit abans per al projecto Imagene, el possible abús de la teràpia gènica de la GH també és una possibilitat que ha d'evitar-se en el futur i s'està desenvolupant un projecte amb un protocol similar per al IMAGENE (DOPAGEN). Un altre mètode alternatiu futur per a produir concentracions elevades de GH és l'aplicació de secretagogs de l'hormona de creixement (anàlegs de ghrelina). S'està desenvolupant un projecte per a estudiar la detecció d'aquells secretagogs de GH. Elaboració d'un únic protocol de cribatge que hauria de recollir la presència de secretagogs de l'hormona de creixement exògena (una família d'heterogenis de molècules estructuralment no associades que estimulen la GHSR1a). El projecte està basat en la interrupció d'un complex de lligant marcat-receptor preformado després de la incubació amb una mostra i el mesurament del descens del marcatge immobilitzat. Així mateix, la ghrelina s'està convertint en un important biomarcador de diverses patologies pel que es pararà esment a la seva aplicabilitat en aquest aspecte.
Glicans: Ja que moltes hormones importants són glicoproteïnes, és important establir amb tot tipus de detalls les estructures dels glicans continguts en les hormones de glicoproteïnes produïdes de forma endògena i expressades mitjançant recombinació (en el cas de la eritropoietina s'està desenvolupant un projecte independent en el capítol d'administració “d'oxigen”). Ja que la glicosilació és una modificació postraslacional, possiblement transportaran la signatura de la cèl.lula productora i a través d'aquesta signatura s'observa una diferenciació.
Com els glicans són omnipresents, no activen una resposta antigènica major. A més, sovint desencadenen la fase inicial de comunicació cel.lular. No obstant això, poden veure's degradats per glicosidases circulants. Per a proporcionar el millor dels dos, els glicomimètics se sintetitzen contenint unions de glicosídiques de tiourea que, en conseqüència, estan conjugats a molècules del tipus caveols (com ciclodextrines) per a desenvolupar transportadores de fàrmacs eficients.
La reacció acrosòmica és un dels primers passos en la fertilització. En la interacció inicial entre els oòcits i els espermatozoides, els glicans de glicoproteïnes semblen ocupar una funció crucial. El principal objectiu d'aquest estudi consisteix a identificar el epítop estructural del glicà, present en les glicoproteïnes de oòcits, responsables de la interacció, així com l'entitat d'unió de carbohidrats en els espermatozoides. Per a això s'investiguen diferents espècies, la bovina, la porcina, la murrina i la humana.
Metodologia analítica: L'administració d'agents de creixement a animals i les substàncies de dopatge a homes comparteixen la necessitat d'unes determinacions analítiques ràpides i fiables. Per tant, l'objectiu principal consisteix a desenvolupar eines analítiques per a detectar o millorar la detecció de l'ús d'aquestes substàncies prohibides.
© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions MèdiquesAvís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte
