Tornar
Efecte antioxidant de l’oli d’oliva. Biodisponibilitat dels components fenòlics de l’oli d’oliva en els humans.
A partir dels nostres resultats hem pogut establir:
- L'alta capacitat antioxidant dels olis d'oliva amb un alt contingut en compostos fenòlics (verge) i la influència del tipus de compostos fenòlics present en els olis en capacitat antioxidant (Med Clin,2000; Lipids,2000)
- L'efecte protector sobre l’oxidació de la LDL ex vivo del contingut total de compostos fenòlics presents a l’oli d'oliva verge (Lípids, 2000) i de compostos fenòlics aillats de l'oli d'oliva com el tirosol (Int Pharmacol Res, 2000). En estudis realitzats en humans, hem constatat la capacitat dels compostos fenòlics de l'oli d'oliva i dels seus metabòlits per unir-se a la LDL humana in vivo (J Chromatogr A, 2006; Anal Chim Acta 2007), i protegir a altres composotos fenòlics lligats a aquesta LDL (Biol Res, 2004) en forma dosi-dependent amb el contingut fenòlic de l'oli d'oliva (Free Rad Biol Med, 2006; Br J Nutr, 2007).
Així mateix, hem caracteritzat en estudis en humans la biodisponibilitat del tirosol i l'hidroxitirosol, els principals fenols de l’oli d'oliva verge (Drugs Exp Clin Res,2003; Clin Chem,2003, Eur J Clin Nutr,2003) a dosis adequades al consum de la vida real.
En estudis postprandials vem establir que:
- Una dosi de 25 ml de qualsevol tipus d’oli d'oliva no ocasiona un estrès oxidatiu postprandial (Drugs Exp Clin Res, 2004)
- Dosis de 40 ml i 50 de qualsevol tipus d’oli d'oliva provoquen un estrès oxidatiu postprandial. No obstant això, el grau d'aquest estrès oxidatiu està inversament relacionat amb la quantitat de compostos fenòlics de l'oli d'oliva (Lipids, 2001; Free Rad Biol Med, 2006).
En el marc d'efectes a curt termini (1 setmana) hem conclòs que existeix:
- Un increment del contingut antioxidant de la LDL (Eur J Nutr, 2000) després del consum d'oli d'oliva verge.
- Un descens de l'oxidació de la LDL i de l'ADN in vivo, i un increment dels enzims antioxidants relacionats amb el glutatió, de forma dosi-dependent del contingut fenòlic de l’oli d’oliva administrat (J Nutr, 2003).
En estudis sobre els efectes del consum habitual d'oli d'oliva (3 setmanes), en els estudis aleatoritzats, creuats i controlats amb voluntaris sans (Eur J Nutr, 2004) i pacients amb cardiopatia isquèmica estable (Atherosclerosis, 2005; Eur J Clin Nutr, 2007), amb un grau d'estrès oxidatiu elevat (Atherosclerosis, 2003), vem descriure un descens de l’oxidació de la LDL in vivo, la tensió arterial sistòlica i de la inflamació en forma dosi-dependent del contingut fenòlic de l'oli d'oliva administrat.
Els resultats de l’estudi EUROLIVE publicats a Ann Int Med, 2006; Free Rad Biol Med, 2006; FASEB J, 2007; J Nutr, 2007 i Jam Coll Nutr, 2007 van mostrar la capacitat de l’oli d’oliva per:
- Contrarestar l’oxidació d'ADN sense canvis en la formació d'adductes en aquest ADN
- Incrementar el contingut de glutatió reduït respecte al glutatió oxidat, de forma similar en tots els tipus d'oli d'oliva.
- Incrementar els nivells d'HDL colesterol i reduir el dany oxidatiu als lípids de forma dosis-dependent amb el contingut fenòlic d'oli d'oliva administrat.
- Incrementar el contingut d'àcid oleic del plasma i de la LDL en els participants no-mediterranis, en participants en relació inversa amb el grau d'oxidació lipídica i amb els nivells de pressió sistòlica en sang.
(Veure revisions a: Nutr Rev, 2006; Pharmacol Res, 2007; Mol Nutr Res, 2007; Ann Ist Super Sanita, 2007; Inflammopharmacology, 2008).
