• Busca persones
• Intranet

Notícies

9 de març de 2015 - Nota de premsa

Investigadors de l'IMIM i la UPF publiquen el treball més exhaustiu sobre teràpies dirigides a alteracions genòmiques del càncer fet fins ara

El treball ha estat dut a terme per membres del Grup de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB) de la UPF i l'IMIM i s'ha publicat a la revista Cancer Cell

Durant els darrers anys, les teràpies contra el càncer han evolucionat per adaptar-se millor a les característiques específiques de la malaltia de cada pacient, la qual cosa es tradueix en tractaments més eficients en eradicar les cèl·lules malignes i menys efectes secundaris per als teixits sans. Aquestes teràpies, que s'anomenen dirigides perquè ataquen selectivament els mecanismes patològics propis de la cèl·lula cancerígena, ja es fan servir actualment en la pràctica clínica: per exemple, l'ús d'inhibidors de certs receptors hormonals que es troben sobre expressats en determinats pacients de càncer de mama, o d'inhibidors de certes proteïnes cinases que estan sobre activades en determinats tipus de leucèmia.

Tot i aquests, i altres, exemples, encara no existeixen teràpies dirigides per al tractament de la gran majoria dels pacients, degut principalment al desconeixement dels mecanismes bàsics que sustenten i promouen la malaltia en aquests casos. Tanmateix, aquest escenari pot canviar gràcies als recents avenços en la seqüenciació dels genomes dels tumors, que han revolucionat la capacitat per observar i entendre els canvis que passen en les cèl·lules cancerígenes a nivell molecular.

Un estudi publicat a la revista Cancer Cell co-supervisat per Nuria López Bigas, investigadora ICREA del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (CEXS) i coordinadora del Laboratori de Genòmica Biomèdica al Programa de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB) de la UPF i l'IMIM, i Abel Gonzalez-Pérez, investigador Ramón y Cajal del mateix programa, ha analitzat les dades de seqüenciació de tumors que han estat generades durant els darrers anys – majoritàriament a través dels estudis sota els consorcis internacionals de TCGA (The Cancer Genome Atlas) i ICGC (International Cancer Genome Consortium)-- per avaluar quina és l'aplicabilitat teòrica de les teràpies dirigides que ja es troben disponibles i les que estan en vies de desenvolupmant per al tractament de vint-i-vuit tipus dels càncers més prevalents en la població humana.

Per a fer-ho, primer s'han estudiat les alteracions observades en el genoma de 6.792 tumors amb diferents mètodes computacionals destinats a predir quines d'aquestes són les responsables de la transformació maligna de les cèl·lules de cada un d'ells. Segon, s'han identificat in silico aquells agents terapèutics capaços d'inhibir de manera directa o indirecta l'efecte d'aquestes alteracions, tenint en compte fàrmacs ja aprovats per a la pràctica clínica, però també aquells que actualment estan en estudis clínics o pre-clínics.

Com a resultat, tot i que només en un 6% dels pacients es pot prescriure una de les teràpies dirigides que actualment ja estan aprovades en les guies clíniques, l'estudi identifica fins a un 40% dels tumors en què potencialment es podria fer servir un d'aquests fàrmacs que ja es troben aprovats per a una altra indicació.

“L'estudi permet quantificar fins a quin punt fàrmacs que ja s'han demostrat eficaços clínicament per perfils concrets de pacients podrien ser útils per a nous casos”, diu Carlota Rubio-Pérez, primera signant del treball: “Els fàrmacs ja aprovats tenen l'avantatge que es coneixen en més detall els seus mecanismes d'acció, així com el seu perfil d'administració i de seguretat en els malalts, sent candidats ideals per estudiar-ne el seu ús per a noves indicacions”.

A més, el percentatge de casos que podrien beneficiar-se de les teràpies dirigides augmenta fins al 73% quan es consideren fàrmacs que actualment es troben en fases d'investigació clínica. L'estudi ha identificat també un total de 80 gens que promouen diferents mecanismes de la tumorigènesi i que no tenen cap fàrmac disponible però són predits com a “inhibibles” molecularment, la qual cosa els fa bons candidats per al desenvolupament de nous agents terapèutics.

“Aquest estudi és el més detallat realitzat d'aquest tipus fins al moment, degut a la quantitat de dades genòmiques analitzades per una banda i al recull de les dades d'acció de fàrmacs en diferents fases d'aprovació que s'ha fet per l'altra”, ha manifestat Nuria López-Bigas, co-supervisora de l'estudi. “Com a resultat, s'han generat una sèrie de recursos sobre les alteracions genòmiques responsables de la tumorigènesi i les interaccions d'aquests productes amb agents terapèutics disponibles que són de gran interès per a la comunitat científica”.

“És important destacar que aquest treball presenta el marge teòric de l'aplicabilitat d'aquestes teràpies, és a dir, el número de pacients que podrien potencialment beneficiar-se d'aquestes opcions. El seu ús segons prescripcions basades en evidències clíniques avui en dia encara es limita a un percentatge reduït dels pacients” diu David Tamborero, coautor de l'estudi.

“Tanmateix, hem observat que l’ús d'aquests fàrmacs ja aprovats podria estendre's a nous casos, i a més, un percentatge important dels pacients també podria beneficiar-se de fàrmacs que actualment estan en estudis clínics o en fases prèvies. Tot i que encara es necessita molta més recerca per demostrar l’eficàcia de cadascuna d'aquestes observacions a la pràctica clínica, aquest estudi dóna una idea de quin és el potencial de cadascuna de les solucions disponibles a l'actualitat i ofereix els recursos per explorar-ho de manera eficient”, ha afegit Tamborero.

Treball de referència:

Carlota Rubio-Pérez, David Tamborero, Michael P. Schroeder, Albert A. Antolín, Jordi Deu-Pons, Christian Perez-Llamas, Jordi Mestres, Abel González-Pérez, Nuria López-Bigas (2015),” In Silico Prescription of Anticancer Drugs to Cohorts of 28 Tumor Types Reveals Targeting Opportunities”, Cancer Cell 27, 1–15 March 9, http://dx.doi.org/10.1016/j.ccell.2015.02.007.

Totes les notícies