• Busca persones
• Intranet

Notícies

30/03/2022 - Informació general

Demostren la possible utilitat d’un marcador per personalitzar el tractament amb anti-CD20 en pacients amb esclerosi múltiple

Un estudi del Grup de recerca en Neuroimmunologia de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques indica que els pacients amb una presència més alta de cèl·lules NK (Natural Killer cells, conegudes com a cèl·lules assassines naturals) que expressen un marcador concret, tenen una resposta més alta al tractament i podrien esperar més temps a rebre'n una nova dosi. Això permetria personalitzar-lo i millorar l'eficiència i la seguretat dels fàrmacs.

Un estudi del Grup de recerca en Neuroimmunologia de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques ha validat un possible marcador que pot permetre millorar l'eficiència d'un dels principals tractaments contra l'esclerosi múltiple. Es tracta d'un tipus concret de cèl·lula del sistema immunitari, les conegudes com a cèl·lules NK o cèl·lules assassines naturals (Natural Killer cells, en anglès), que expressen un receptor concret a la seva superfície, NKG2C. El treball el publica l'European Journal of Neurology.

D'esquerra a dreta, Antia Moreira, Adrián Macias, Andrea Vera, José Enrique Martínez, Elvira Munteis i Miguel Ángel Rubio

En l'actualitat, els pacients amb esclerosi múltiple reben tractament amb anticossos monoclonals anti-CD20, destinats a eliminar la població de limfòcits B a la sang perifèrica i així controlar l'activitat de la malaltia. La pauta d'administració d'aquests fàrmacs marca que es faci cada sis mesos, tot i que no està clar si aquest període de temps és adequat per a tots els pacients. Diversos estudis indiquen que, en funció del fàrmac administrat, la població de limfòcits B triga entre sis mesos i un any i mig en recuperar els seus nivells. Per tant, trobar un marcador que permeti personalitzar la pauta d'administració optimitzaria la seva utilització i evitaria els efectes secundaris, encara que aquests habitualment són menors. Com indica el Dr. José Enrique Martínez, responsable de l'estudi, en aquests moments les pautes d'administració "són com si donéssim canonades al sistema immunitari cada sis mesos". I afegeix que "si tinguéssim un marcador per a mesurar quins pacients poden retardar més la cinètica de repoblació de cèl·lules B, seria hipotèticament molt útil per veure com administrar de forma personalitzada els tractaments".

El treball, que ha analitzat dades de 38 pacients amb esclerosi múltiple, té en compte el paper que les cèl·lules NK juguen per eliminar els limfòcits B en unió amb els anticossos monoclonals. Quan expressen nivells més alts d'un marcador a la seva superfície, l'activador NKG2C, la seva funció és més intensa. En conseqüència, "si tenim una cèl·lula NK que expressa més aquest marcador, matarà més limfòcits B i la seva repoblació en aquests pacients serà més lenta. Per tant, pot ser un marcador interessant per indicar si els pacients que tenen una expansió més gran de cèl·lules NK amb aquest marcador es poden beneficiar d'un retard en la dosis de l'anticòs", explica el Dr. Martínez.

Tot i això, els investigadors reconeixen que encara és massa aviat per canviar les pautes de tractament, malgrat que els resultats de l'estudi "obren la porta a l'estudi d'una medicina més personalitzada en esclerosis múltiple". I destaquen que l'anàlisi per determinar els pacients que es podrien beneficiar d'un retard en les dosi de tractament, l'anàlisi de mostres de sang per citometria de flux, és una tècnica a l'abast de la majoria de centres sanitaris.

Article de referència:

Moreira A, Munteis E, Vera A, Macías Gómez A, Bertrán Recasens B, Rubio Pérez MÁ, Llop M, Martínez-Rodríguez JE. Delayed B cell repopulation after rituximab treatment in multiple sclerosis patients with expanded adaptive NK cells. Eur J Neurol. 2022 Mar 5. doi: 10.1111/ene.15312. Epub ahead of print. PMID: 35247022.

Totes les notícies